M31, Galàxia d’Andromeda

Amb telescopi de 25cm d’obertura, la galàxia d’Andròmeda no passa de veure’s com un núvol blanc lluminós, més compacte en la zona central i més difús a la perifèria, i costa de veure’n la seva forma el·líptica. Es fascinant com amb exposicions fotogràfiques, a partir de 4 o 5 minuts, es defineix amb nitidesa la seva forma i els seus braços espirals.

A 2,5 milions d'anys llum...

La galàxia presenta un disc ben definit sobre el nostre angle de perspectiva, uns braços foscos en espirals de vàries voltes sobre una base nuvolosa blanca i un centre esfèric clar i compacte. Es classifica com de tipus espiral barrada encara que per perspectiva és difícil de veure-ho.

El nucli, que es veu esfèric, darrerament s’ha descobert que és doble. El conjunt del disc i braços espirals brilla gràcies a l’emissió de llum d’estels joves , la llum dels quals es reflecteix de color blau en la matèria del seu entorn, formant aquesta imatge de fons com de cotó. Els braços espirals de color fosc que es veuen molt ressaltats en la fotografia són zones de pols opaques que capturen la llum, i en tenir el fons blanc lluminós darrere, destaquen en la imatge, com un negatiu. Per altra banda, aquests braços de pols espirals, son escalfats pels estels blavosos del seu voltant i emeten llum com qualsevol cos, però visible només en infraroig.

Al costat esquerre, per sobre d’Andrómeda es veu M32, la seva galàxia el·líptica satèl·lit.



Fotografia, detalls tècnics

Fotografia presa a Àger. Telescopi Vixen Newton 150. Càmera 350D i ISO 800. Un sola presa amb exposició de 360’’. Alineació de color, augment de tonalitats i filtre “Low Adaptative“. Tractament usant Astroart 5.0 i Pixinsight.


M42 Nebulosa d’Orió

La nebulosa més variada i fàcilment observable en l’hemisferi nord . En la mateixa nebulosa s’observen tres zones ben diferenciades, corresponents a la part de nebulosa d’emissió d’H i d’O, de reflexió i de nebulosa fosca.


A 1340 anys llum...

En el centre es veu nítidament el trapeci format pels quatre estels joves que irradien sobre la matèria del voltant. D’una banda, aquest flux provoca l’escalfament de zones de gas , principalment H, i com a efecte, l’emissió en diverses longitud d’ona, principalment en la zona vermella de l’espectre. Són les zones HII que es veuen en la perifèria de la nebulosa.

Aquestes bandes vermelloses es barregen amb filaments, bandes i concentracions de material fosc, de pols, com de columnes de fum. Es tracta de pols opaca a la llum visible que en tenir les parts lluminoses de la nebulosa per darrere ressalten per contrast. Una banda d’aquesta pols separa la part central de la nebulosa amb la part superior (M43). També s’observa clarament a la fotografia en les zones perifèriques sobre fons vermellós i en les zones central sobre fons verd-blanc.

A la part central, la zona adquireix un tint blau verdós. Usant un filtre OIII és quan es ressalta més. La part blavosa ve donada per la reflexió d’estels de tipus O, blaus i en zones de formació d’estels, com el centre d’aquesta nebulosa. La tonalitat verdosa ve donada per emissions en la banda verda de l’espectre en les transicions de l’Oxigen interestelar doblement ionitzat d’aquesta zona.

A poc a poc, part d’aquestes concentracions de gas i pols restant aniran formant nous estels, com els del trapeci.

Fotografia, detalls tècnics

Fotografia presa a Castellbisbal. Telescopi Vixen VMC 260L amb reductor de focal. Càmera Canon 350D, ISO 1600. Combinació d’11 preses a 15’’ i filtre CLS, amb ajustament d’histograma i de de corbes, i 4 preses a 10’’ i filtre OIII ,amb ajustament d’histograma i de corbes.Tractament usant Astroart 5.0 i Pixinsight.


M45 Les Plèiades

El núvol estelar de les nits d’hivern. Format per 7 estels visibles a simple vista més d’altres de menors, envoltats per una fina boirina.

A 440 anys llum...

Cúmul obert d’estels tipus B, blaus i lluminosos. La llum que irradien es veu reflectida per matèria interestel·lar, granets de pols que tornen en gran mesura la llum que reben. Formen una nebulosa de reflexió. L’efecte és similar al que fa la boira quan s’il·lumina. En aquest cas, es reflecteix en color blau, que és l’amplada d’ona que millor reflecteixen els grans de pols.

La imatge mostra ben bé una aurèola envoltant els estels principals del cúmul.


Fotografia, detalls tècnics

Fotografia presa a Àger. Telescopi Newton 150. Ocular 20mm. Càmera Canon 350D, ISO 800. Una presa amb exposició de 300’’. Ajustament d’Histograma i de corbes de color. Filtre passa baix


Eta_Cassiopeiae

La coneguda doble de Cassiopea


A 19 anys llum...

Doble visualment molt contrastada en color i magnitud. La principal és groga (tipus G) i la secundària taronja (tipus M), de magnitud 3.5 i 7.4 respectivament. En l’exposició l’estel principal està saturat, raó pel la qual es veu més blanc que en l’observació directe sense fotografia. En la secundària aquest efecte passa en menor magnitud.



Supernova a M82. SN 2014J

Supernova a M82, el gener de 2014

A 12 milions d'anys llum...

Fou fàcilment identificable degut a la seva forta intensitat que va arribar a la magnitud 10.5. En trobar-se en una posició molt septentrional el seguiment presenta menys error.


Fotografia, detalls tècnics

Fotografia presa a Castellbisbal el dia 24/01/2014, 3 dies després de la descoberta de la supernova. Telescopi Vixen VMC 260L. Càmera Canon 350D, ISO 1600. 7 preses a 120’’ i filtre CLS amb ajustament d’histograma i corbes. Atenuació de B de fons i lleugera ampliació de R i G. Aplicació de filtre passa baixa